Un dels elements que expliquen les migracions en territoris limítrofs en economies agràries de l’Antic Règim és el mercat matrimonial, tant d’entrada com de sortida. Per nombre, destaquen les dones i, com més proximitat hi ha, més intensitat d’intercanvis humans. En el cas dels homes, la mobilitat és a causa de factors laborals.
En un estudi que vam realitzar sobre els matrimonis de Montblanc al segon quart del segle XVIII, constatàrem que les comarques que aportaven més immigrants via nupcial a la vila ducal eren, de major a menor: el Camp de Tarragona (Alcover, Valls, Figuerola i Cabra del Camp), l’Urgell (27 dones i 10 homes), les Garrigues (14 dones i 4 homes) i l’Anoia (8 homes i 5 dones) . De la mateixa manera que la Conca rebia dones en matrimoni, també n’expulsava a d’altres llocs, i així s’establia un reequilibri demogràfic que és fàcil de quantificar.
Les fonts utilitzades sobretot han estat els llibres sacramentals, però per als segles XIX i XX disposem també dels padrons d’habitants, els quals anoten el lloc d’origen dels residents. La inventariació dels arxius municipals cada dia ens facilita més la investigació.
En aquesta ocasió, presentem el buidatge del padró municipal de Figuerola del Camp del 1846. En aquest registre hem localitzat 21 persones nascudes a la Conca de Barberà, de les quals 18 eren dones (86%), la majoria casades amb pagesos de Figuerola. Només en dos casos hi ha altres oficis: un teixidor i un cirurgià (el montblanquí Josep-Anton Puig Arnavat).
El pes de la Conca estricta és indiscutible; de la Baixa Segarra sols hi ha una noia de Vallespinosa que treballava de minyona a casa d’un propietari. En un padró anterior, que sembla datar-se en el 1840, apareixen 29 conquencs vivint a Figuerola, alguns provinents de poblacions diferents –l’Espluga de Francolí, Llorac, la Guàrdia dels Prats, Santa Coloma de Queralt, Santa Perpètua de Gaià i Solivella–, però en conjunt és molt similar.
A banda del Camp de Tarragona –en especial, Fontscaldes i Miramar–, també apareixen immigrants de l’Urgell –Guimerà i Verdú– o les Garrigues –Fulleda. Gràcies una monografia sobre el segle XX podem comprovar que el flux migratori continuava de manera similar: el 1900 hi habitaven 25 conquencs, el 1910 18, el 1925 un menys i el 1936 sols 15. En el padró del 1840 hi ha constància d’un itinerari migratori: Anton Balenyà Ballart, de 20 anys, marxa a la ciutat de Reus, si bé la seva tendència natural era per Valls.




Annex
Immigrants originaris de la Conca de Barberà residents a Figuerola del Camp el 1846

Barberà de la Conca (3)
-Josep Martí Ferrer, pagès, 66a. casat amb una dona del Pla de Santa Maria.
-Maria Oliva, s.11a. filla d’un pagès de Figuerola.
-Magdalena Poblet, c.58a. ea. 26 (1814), casada amb un pagès nascut al Pla de Santa Maria.
-Francesca Recasens, c.35a. ea.28a. (1839), el seu marit era un pagès de Figuerola.
Blancafort (2)
-Maria Civit, 22a. ea.19 (1843), casada amb un pagès de Figuerola.
-Teresa Vendrell, c.42a. el seu home era un teixidor de Figuerola.
Lilla (2)
-Francesca Vilella, 48a. ea. 20 (1818) casada amb Josep Andreu, pagès de Figuerola.
-Antònia, 47a. ea.20 (1819) el seu marit era un pagès de Figuerola (Josep Queralt).
Montblanc (2)
-Josep-Anton Puig Arnavat, cirurgià, c.41a. ea. 36 (1841).
-Coloma Poblet, c.37a. muller de l’anterior. El seu segon fill es diu Macià.
Montbrió de la Marca (3)
-Rosa Ballester, 61a. casada amb un pagès de Puigpelat (Francesc Siurana).
-Anna Maria Vilà, c.35a. ea. 24 (1830), el seu home era un pagès de Figuerola.
-Tecla Vilà, viu amb un oncle de Barberà.
Pira (1)
-Teresa Ponts, 34a. ea.29 (1841), el seu marit era un pagès de Figuerola.
Rojals (1)
-Rosa, 33a. casada amb un pagès de Figuerola (Josep Ciurana).
Sarral (4)
-Ventura, 36a. casada amb un pagès de Figuerola (Joan Oliva).
-Rosa Mateu, 32a. ea. 27 (1841), casada amb un pagès de Figuerola.
-Magdalena Solivella (?),76a. ea.48 (1818), casada amb un pagès de Figuerola (Joan Vilà).
-Antònia Vilà, s. 44a. ea.16(1818), filla de l’anterior.
Vallespinosa (2)
-Josep Pena Queralt, pagès, c. 52a. La seva esposa era de Figuerola.
-Rosa Soler, minyona, s. 19a., vivia a casa d’un pagès.
Vilaverd (1)
-Ramona, c. 25a., esposa d’un pagès de Figuerola (Josep Comes).
Total :21

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (Valls), fons municipal de Figuerola del Camp, Padró municipal d’habitants de 1846, sign.12.4.157.

Un dels elements que expliquen les migracions en territoris limítrofs en economies agràries de l’Antic Règim és el mercat matrimonial, tant d’entrada com de sortida. Per nombre, destaquen les dones i, com més proximitat hi ha, més intensitat d’intercanvis humans. En el cas dels homes, la mobilitat és a causa de factors laborals.
En un estudi que vam realitzar sobre els matrimonis de Montblanc al segon quart del segle XVIII, constatàrem que les comarques que aportaven més immigrants via nupcial a la vila ducal eren, de major a menor: el Camp de Tarragona (Alcover, Valls, Figuerola i Cabra del Camp), l’Urgell (27 dones i 10 homes), les Garrigues (14 dones i 4 homes) i l’Anoia (8 homes i 5 dones) . De la mateixa manera que la Conca rebia dones en matrimoni, també n’expulsava a d’altres llocs, i així s’establia un reequilibri demogràfic que és fàcil de quantificar.
Les fonts utilitzades sobretot han estat els llibres sacramentals, però per als segles XIX i XX disposem també dels padrons d’habitants, els quals anoten el lloc d’origen dels residents. La inventariació dels arxius municipals cada dia ens facilita més la investigació.
En aquesta ocasió, presentem el buidatge del padró municipal de Figuerola del Camp del 1846. En aquest registre hem localitzat 21 persones nascudes a la Conca de Barberà, de les quals 18 eren dones (86%), la majoria casades amb pagesos de Figuerola. Només en dos casos hi ha altres oficis: un teixidor i un cirurgià (el montblanquí Josep-Anton Puig Arnavat).
El pes de la Conca estricta és indiscutible; de la Baixa Segarra sols hi ha una noia de Vallespinosa que treballava de minyona a casa d’un propietari. En un padró anterior, que sembla datar-se en el 1840, apareixen 29 conquencs vivint a Figuerola, alguns provinents de poblacions diferents –l’Espluga de Francolí, Llorac, la Guàrdia dels Prats, Santa Coloma de Queralt, Santa Perpètua de Gaià i Solivella–, però en conjunt és molt similar.
A banda del Camp de Tarragona –en especial, Fontscaldes i Miramar–, també apareixen immigrants de l’Urgell –Guimerà i Verdú– o les Garrigues –Fulleda. Gràcies una monografia sobre el segle XX podem comprovar que el flux migratori continuava de manera similar: el 1900 hi habitaven 25 conquencs, el 1910 18, el 1925 un menys i el 1936 sols 15. En el padró del 1840 hi ha constància d’un itinerari migratori: Anton Balenyà Ballart, de 20 anys, marxa a la ciutat de Reus, si bé la seva tendència natural era per Valls.




Annex
Immigrants originaris de la Conca de Barberà residents a Figuerola del Camp el 1846

Barberà de la Conca (3)
-Josep Martí Ferrer, pagès, 66a. casat amb una dona del Pla de Santa Maria.
-Maria Oliva, s.11a. filla d’un pagès de Figuerola.
-Magdalena Poblet, c.58a. ea. 26 (1814), casada amb un pagès nascut al Pla de Santa Maria.
-Francesca Recasens, c.35a. ea.28a. (1839), el seu marit era un pagès de Figuerola.
Blancafort (2)
-Maria Civit, 22a. ea.19 (1843), casada amb un pagès de Figuerola.
-Teresa Vendrell, c.42a. el seu home era un teixidor de Figuerola.
Lilla (2)
-Francesca Vilella, 48a. ea. 20 (1818) casada amb Josep Andreu, pagès de Figuerola.
-Antònia, 47a. ea.20 (1819) el seu marit era un pagès de Figuerola (Josep Queralt).
Montblanc (2)
-Josep-Anton Puig Arnavat, cirurgià, c.41a. ea. 36 (1841).
-Coloma Poblet, c.37a. muller de l’anterior. El seu segon fill es diu Macià.
Montbrió de la Marca (3)
-Rosa Ballester, 61a. casada amb un pagès de Puigpelat (Francesc Siurana).
-Anna Maria Vilà, c.35a. ea. 24 (1830), el seu home era un pagès de Figuerola.
-Tecla Vilà, viu amb un oncle de Barberà.
Pira (1)
-Teresa Ponts, 34a. ea.29 (1841), el seu marit era un pagès de Figuerola.
Rojals (1)
-Rosa, 33a. casada amb un pagès de Figuerola (Josep Ciurana).
Sarral (4)
-Ventura, 36a. casada amb un pagès de Figuerola (Joan Oliva).
-Rosa Mateu, 32a. ea. 27 (1841), casada amb un pagès de Figuerola.
-Magdalena Solivella (?),76a. ea.48 (1818), casada amb un pagès de Figuerola (Joan Vilà).
-Antònia Vilà, s. 44a. ea.16(1818), filla de l’anterior.
Vallespinosa (2)
-Josep Pena Queralt, pagès, c. 52a. La seva esposa era de Figuerola.
-Rosa Soler, minyona, s. 19a., vivia a casa d’un pagès.
Vilaverd (1)
-Ramona, c. 25a., esposa d’un pagès de Figuerola (Josep Comes).
Total :21

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (Valls), fons municipal de Figuerola del Camp, Padró municipal d’habitants de 1846, sign.12.4.157.

1: “Immigració al Montblanc setcentista (1774-1794)”, Aplec de Treballs (Montblanc) 22 (2004), p. 32-52.

2: Valentí Gual ho ha fet per a les poblacions de Solivella, Barberà,Vilaverd, Vilanova de Prades, Conesa i Pontils, a La família moderna a la Conca de Barberà. Tarragona 1993.

3: Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (Valls), fons municipal de Figuerola, sign.12.4.157. Un dels inconvenients de la font utilitzada és que en el cas de les dones sovint no consta el cognom, ja que adoptaven el de l’home. En un cop s’escriu Solivella com a cognom, però de ben segur deu referir-se al lloc de naixement.


4: Eva Marrugat Mas, La vila de Figuerola del Camp de 1898 a 1936. Valls 1998. p. 53.